viernes, 27 de noviembre de 2015

LA NECESSITAT DE FER EL NOSTRE “TESTAMENT VITAL”, “DOCUMENT D’INSTRUCCIONS PRÈVIES “ O “DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES “





Sobretot a partir de la segona guerra mundial és pren consciència de que els drets del pacient són bàsics en les relacions clínic-assitèncials i així ho han reconegut :
A nivell europeu e intenacional:
-NACIONS UNIDES, UNESCO O OMS, Declaració Universal dels drets Humans 1948
-Declaració sobre la promoció dels drets dels pacients  a Europa 1994
-Conveni del Consell d’Europa sobre els drets de l’home i la biomedicina 04/04/1997 , en vigor desde 01.01.2000 a Espanya , primer instrument internacional de caràcter jurídic vinculant
A nivell d´Espanya
-Art 43 CE 78 Derecho de la protección de la salud
-Els drets a la informació clínica i a l’autonomia individual dels pacients en relació a la seva salut té una regulació bàsica a l´àmbit de l´estat LLei 14/1986, de 25 d´abril General de sanitat ( que conté els principis generals de  respecte a la dignitat de la persona i a la llibertat individual, el de confidencialitat de la informació , no discriminació entre d’altres )

- Desprès tenim una llei important Ley básica Reguladora de la Autonomía del paciente y de los derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica ( Ley 41/2002, de 14 de noviembre, redacció actual L19/2015, 13 de julio de medidas de reforma administrativa en el ámbito de la administración de justicia y del registro Civil. ) que desenvolupa i completa les previsions de la LGSanidad
-Reforça i dona un tracte especial al dret d´autonomia del paciente
-Regula  les instruccions prèvies (  d´acord amb el Conveni d´Oviedo, els desitjos del pacient expressats amb anterioritat dins l´àmbit del consentiment informat )
Quins drets té el pacient al nostre país
Drets tenint en compte la dignitat humana , el respecte  a la seva autonomia de la voluntat y a la intimitat:
1.Dret a la informació sanitària i assistència
2.A decidir  entre les diferents opcions clíniques  un cop ha rebut la informació adequada
3.Dret a negar-se al tractament ( amb excepcions que preveu  llei)
4.Dret intimitat i a la confidencialitat de les seves dades en relació amb  la seva salut
5. Dret al respecte de l´ autonomia del pacient :ART 8 i 9
 Com es plasma aquest dret ?
La llei estableix que com a principi general el pacient ha de consentir tota actuació referent  a la  seva salut  , directament o bé el substitueixen determinades persones .
S estableixen casos de consentiment per representació:
 a)- pacient no es capaç de prendre decisions pel seu estat físic o psíquic
b)-en cas de declaració incapacitat
c)-menor que no pugui entendre  l’abast de la intervenció ( desprès d´escoltar-se´l )
Però fins i tot en aquests casos s’informa i s’escolta als pacients 
-cas de menors emancipats o majors de 16 q no estiguin en supòsits b)c) decideixen ells excepte en una actuació de greu risc per la seva vida o salut, segons criteri facultatiu, en aquest cas el consentiment l’ha de prestar el seu representant legal, però sempre escoltant al menor.

En els casos de  consentiment per representació sempre la decisió ha de ser a major benefici de la vida o salut del pacient, sinó és així es posarà en coneixement de l’autoritat judicial  excepte que per raons d’urgència els professionals hagin d’adoptar les mesures necessàries per salvar la vida o la salut.
Principis de la prestació del consentiment per representació:
-adequada i proporcionada a les circumstàncies del cas
- a favor de pacient
-i respectant la seva dignitat personal
De totes maneres i en la mesura de les seves possibilitats es preveu la participació del pacient en la presa de decisions al llarg de tot el procés.

En relació amb l’autonomia del pacient hi ha un tema important  com  és la regulació de les instruccions prèvies  art 11 , un document en el qual una persona major d’edat, capaç, lliurement manifesta anticipadament la seva voluntat per a que es compleixi per quan ella no pugui fer-ho sobre la cures i tractament de la seva salut, destí del seu cos i òrgans quan mori ( sempre que no sigui contrari a l’ordenament jurídic  o a la lex artis), document molt important en què a part de poder decidir  que no se’ns  allargui la vida artificialment evita doloroses decisions las nostres familiar en uns moments tan complicats.

Aquesta  Llei estableix que les  CCAA adoptaran les mesures per fer efectiva a questa llei

En el cas de CATALUNYA
Tenim la Llei 15/1990 , de 9 de juliol, d’ordenació sanitària a Catalunya que regula
-l’organització del sistema sanitari català
-i conté una sèrie de principis bàsics com el respecte  a la dignitat de la persona i la llibertat individual
Desprès destaca la Llei 21/2000 sobre drets d’informació de la salut i autonomia del pacient  que completa i desenvolupa l´ anterior especialment pel que fa  al  dret d’autonomia del pacient i tot el que fa referència  a la documentació clínica
Aquesta llei igual que l’estatal,  Arts 6 a 8 , quan parla del respecte al dret de l’autonomia del pacient  diu que qualsevol intervenció en l’àmbit  de la salut requereix el consentiment d ela persona afectada .
Planteja també excepcions i regula el consentiment per substitució :
-quan el malalt per el seu estat no pugui prendre decisions
-cas d’incapacitat legal
-persones internades per trastorn psíquic
- Menors que no poden comprendre l’abast de la intervenció,  el consentiment el donarà el seu representant escoltant la seva opinió si és major de 12 anys.
Cas de menor emancipat i de més de 16 anys el menor ha de donar personalment el seu consentiment ( a diferència  de la regulació estatal no es preveu l’excepció en cas actuació de greu risc per la seva vida o salut)
En els casos de substitució la decisió ha de ser:
Objectiva i proporcional a favor del malalt i de respecte  al seva dignitat personal i el malalt ha d´ intervenir tan com sigui possible en la presa de decisions
L’art. 8 regula també les VOLUNTATS ANTICIPADES que regulen les instruccions del pacient a tenir en compte quan ell no pugui expressar la seva voluntat ( no contràries  a l’ordenament jurídic) .
Dir que aquesta llei es va aprovar per unanimitat del parlament de Catalunya , de tots els partits, i amb consens social, polític i professional recollint totes les sensibilitats ( més de dos anys de treballs , professionals mèdics, jurídics, entitats..)
Aquesta llei recull  i concreta allò que ja recull el Codi Deontològic dels metges de Catalunya en el sentit de que l’atenció als malats no ha de ser escurçar o allargar la vida sinó promoure la màxima qualitat de vida. 

Pensar en la pròpia mort no és fàcil però n’ hem de prendre consciència i fer no només el testament per decidir qui volem que hereti els nostres  béns sinó decidir sobre la nostra pròpia mort i fer el que anomenem “testament vital”.

Mª José Horcajada
Advocada

LA NECESSITAT DE FER EL NOSTRE “TESTAMENT VITAL”, “DOCUMENT D’INSTRUCCIONS PRÈVIES “ O “DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES “



  
A partir de la segona guerra mundial és pren consciència de que els drets del pacient són bàsics en les relacions clínic-assitèncials i així ho han reconegut :
A nivell europeu e intenacional:
-NACIONS UNIDES, UNESCO O OMS, Declaració Universal dels drets Humans 1948
-Declaració sobre la promoció dels drets dels pacients  a Europa 1994
-Conveni del Consell d’Europa sobre els drets de l’home i la biomedicina 04/04/1997 , en vigor desde 01.01.2000 a Espanya , primer instrument internacional de caràcter jurídic vinculant
A nivell d´Espanya
-Art 43 CE 78 Derecho de la protección de la salud
-Els drets a la informació clínica i a l’autonomia individual dels pacients en relació a la seva salut té una regulació bàsica a l´àmbit de l´estat LLei 14/1986, de 25 d´abril General de sanitat ( que conté els principis generals de  respecte a la dignitat de la persona i a la llibertat individual, el de confidencialitat de la informació , no discriminació entre d’altres )

- Desprès tenim una llei important Ley básica Reguladora de la Autonomía del paciente y de los derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica ( Ley 41/2002, de 14 de noviembre, redacció actual L19/2015, 13 de julio de medidas de reforma administrativa en el ámbito de la administración de justicia y del registro Civil. ) que desenvolupa i completa les previsions de la LGSanidad
-Reforça i dona un tracte especial al dret d´autonomia del paciente
-Regula  les instruccions prèvies (  d´acord amb el Conveni d´Oviedo, els desitjos del pacient expressats amb anterioritat dins l´àmbit del consentiment informat )
Quins drets té el pacient al nostre país
Drets tenint en compte la dignitat humana , el respecte  a la seva autonomia de la voluntat y a la intimitat:
1.Dret a la informació sanitària i assistència
2.A decidir  entre les diferents opcions clíniques  un cop ha rebut la informació adequada
3.Dret a negar-se al tractament ( amb excepcions que preveu  llei)
4.Dret intimitat i a la confidencialitat de les seves dades en relació amb  la seva salut
5. Dret al respecte de l´ autonomia del pacient :ART 8 i 9
 Com es plasma aquest dret ?
La llei estableix que com a principi general el pacient ha de consentir tota actuació referent  a la  seva salut  , directament o bé el substitueixen determinades persones .
S estableixen casos de consentiment per representació:
 a)- pacient no es capaç de prendre decisions pel seu estat físic o psíquic
b)-en cas de declaració incapacitat
c)-menor que no pugui entendre  l’abast de la intervenció ( desprès d´escoltar-se´l )
Però fins i tot en aquests casos s’informa i s’escolta als pacients 
-cas de menors emancipats o majors de 16 q no estiguin en supòsits b)c) decideixen ells excepte en una actuació de greu risc per la seva vida o salut, segons criteri facultatiu, en aquest cas el consentiment l’ha de prestar el seu representant legal, però sempre escoltant al menor.

En els casos de  consentiment per representació sempre la decisió ha de ser a major benefici de la vida o salut del pacient, sinó és així es posarà en coneixement de l’autoritat judicial  excepte que per raons d’urgència els professionals hagin d’adoptar les mesures necessàries per salvar la vida o la salut.
Principis de la prestació del consentiment per representació:
-adequada i proporcionada a les circumstàncies del cas
- a favor de pacient
-i respectant la seva dignitat personal
De totes maneres i en la mesura de les seves possibilitats es preveu la participació del pacient en la presa de decisions al llarg de tot el procés.

En relació amb l’autonomia del pacient hi ha un tema important  com  és la regulació de les instruccions prèvies  art 11 , un document en el qual una persona major d’edat, capaç, lliurement manifesta anticipadament la seva voluntat per a que es compleixi per quan ella no pugui fer-ho sobre la cures i tractament de la seva salut, destí del seu cos i òrgans quan mori ( sempre que no sigui contrari a l’ordenament jurídic  o a la lex artis), document molt important en què a part de poder decidir  que no se’ns  allargui la vida artificialment evita doloroses decisions las nostres familiar en uns moments tan complicats.

Aquesta  Llei estableix que les  CCAA adoptaran les mesures per fer efectiva a questa llei

En el cas de CATALUNYA
Tenim la Llei 15/1990 , de 9 de juliol, d’ordenació sanitària a Catalunya que regula
-l’organització del sistema sanitari català
-i conté una sèrie de principis bàsics com el respecte  a la dignitat de la persona i la llibertat individual
Desprès destaca la Llei 21/2000 sobre drets d’informació de la salut i autonomia del pacient  que completa i desenvolupa l´ anterior especialment pel que fa  al  dret d’autonomia del pacient i tot el que fa referència  a la documentació clínica
Aquesta llei igual que l’estatal,  Arts 6 a 8 , quan parla del respecte al dret de l’autonomia del pacient  diu que qualsevol intervenció en l’àmbit  de la salut requereix el consentiment d ela persona afectada .
Planteja també excepcions i regula el consentiment per substitució :
-quan el malalt per el seu estat no pugui prendre decisions
-cas d’incapacitat legal
-persones internades per trastorn psíquic
- Menors que no poden comprendre l’abast de la intervenció,  el consentiment el donarà el seu representant escoltant la seva opinió si és major de 12 anys.
Cas de menor emancipat i de més de 16 anys el menor ha de donar personalment el seu consentiment ( a diferència  de la regulació estatal no es preveu l’excepció en cas actuació de greu risc per la seva vida o salut)
En els casos de substitució la decisió ha de ser:
Objectiva i proporcional a favor del malalt i de respecte  al seva dignitat personal i el malalt ha d´ intervenir tan com sigui possible en la presa de decisions
L’art. 8 regula també les VOLUNTATS ANTICIPADES que regulen les instruccions del pacient a tenir en compte quan ell no pugui expressar la seva voluntat ( no contràries  a l’ordenament jurídic) .
Dir que aquesta llei es va aprovar per unanimitat del parlament de Catalunya , de tots els partits, i amb consens social, polític i professional recollint totes les sensibilitats ( més de dos anys de treballs , professionals mèdics, jurídics, entitats..)
Aquesta llei recull  i concreta allò que ja recull el Codi Deontològic dels metges de Catalunya en el sentit de que l’atenció als malats no ha de ser escurçar o allargar la vida sinó promoure la màxima qualitat de vida. 

Pensar en la pròpia mort no és fàcil però n’ hem de prendre consciència i fer no només el testament per decidir qui volem que hereti els nostres  béns sinó decidir sobre la nostra pròpia mort i fer el que anomenem “testament vital”.

Mª José Horcajada
Advocada